|
Els antecedents de l’Escola del Treball es remunten a l’any 1873 amb la creació de La Escuela Libre Provincial de Artes y Oficios, la qual va quedar integrada dins de l’Escola Elemental del Treball de Barcelona l’any 1913. L’inici de les classes del primer curs acadèmic 1913-1914 es van impartir en l’Escola d’Enginyers, perquè encara no estava habilitada la nova seu.
L’Escola Elemental del Treball de Barcelona es va ubicar en un dels edificis de l’antiga fàbrica Batlló, actualment recinte de l’Escola Industrial. Va ser inaugurat el 29 de maig de 1914 per Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat i és la seu actual. Els seus estudis estaven adreçats a la formació de mà d’obra especialitzada per cobrir les necessitats industrials de l’època. La seva activitat acadèmica es va iniciar amb 249 alumnes matriculats, però ràpidament va augmentar el seu nombre.
Durant els primers anys, l’Escola Elemental del Treball de Barcelona compartia direcció i professorat amb l’Escola d’Enginyers, però aquest fet no afavoria el seu desenvolupament. El 1917 es va iniciar la desvinculació dels organismes comuns de les dues escoles, permetent a l’escola actuar de manera independent com a institució. L’any 1923, l’Escola Elemental del Treball de Barcelona va canviar el seu nom per Escuela del Trabajo. Es va decidir suprimir la paraula elemental perquè s’havia augmentat el nivell dels programes escolars.
En la dictadura de Miguel Primo de Rivera es van dur a terme reformes en l’ensenyament que van condicionar a l’Escola del Treball. Entre aquests canvis cal mencionar que a l’octubre de 1924 l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art va quedar integrada dins de l’Escola del Treball.
Durant la II República es va recuperar i millorar la tasca iniciada per la Mancomunitat i es va reformar i reorganitzar l’ensenyament tècnic. L’abril de 1935 es van separar els ensenyaments d’oficis i d’art de l’Escola del Treball. Aquests últims van ser traslladats a l’Escola Massana perquè l’Escola del Treball necessitava més espai per acollir el gran volum d’alumnes matriculats. L’esclat de la Guerra Civil espanyola va aturar el projecte educatiu desenvolupat per la Generalitat de Catalunya i també va afectar el funcionament de l’escola. Molts alumnes van haver d’anar a lluitar al front.
L’Escola del Treball va tornar a funcionar l’any 1939, però no serà fins a partir de l’any 1941 quan el seu funcionament es va regularitzar. Els ensenyaments d’oficis per a la dona es van iniciar en el curs 1944-1945. L’ensenyament tècnic es va regir per l’Estatut de Formació Professional de 1928 fins a l’elaboració de la Llei de bases d’ensenyament mitjà professional (1949) i posteriorment per la Llei de Formació Professional Industrial (1955). L’any 1951 el Ministeri d’Educació va decidir que les escoles de Formació Professional s’anomenessin Escoles del Treball, nom que perdurarà fins a l’actualitat.
El 21 d’agost de 1956 l’Escola del Treball va ser reconeguda com a centre no oficial de formació professional industrial. El centre expedia els certificats d’Oficial Obrer i Mestre Obrer als alumnes que havien superat satisfactòriament els seus estudis. El 13 de maig de 1958, l’escola serà reconeguda com a centre oficial de formació professional.
El 1971, com a conseqüència de l’aplicació de la Llei General d’Educació, es va substituir l’ensenyament d’oficialia i mestria industrial per l’ensenyament de formació professional. L’any 1975 es va signar un conveni entre la Diputació de Barcelona i el Ministeri d’Educació i Ciència mitjançant el qual l’Escola del Treball es convertia en Institut Politècnic de Formació Professional Escola del Treball, i es creava un patronat per fer-ne el seguiment.
El 1980 tenen lloc els traspassos de serveis de l’administració de l’Estat Espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ensenyament. Quatre anys després, el 21 de febrer de 1984, es va signar un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per actualitzar el conveni de 1975.
El 1983 amb un acord del Ple de la Diputació de Barcelona, es va aprovar separar la Secció d’Art de l’Escola del Treball. Aquests estudis d’art no estaven reglats i es va decidir crear l’Escola d’Arts i Oficis Escola del Treball.
El 31 de desembre de 1994 la Diputació de Barcelona i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya van acordar el traspàs de l’institut a la Generalitat de Catalunya. La Diputació de Barcelona només es faria càrrec de la gestió dels edificis.
Evolució de les denominacions del productor:
1913 Escola Elemental del Treball de Barcelona
1923 Escuela del Trabajo
1931 Escola del Treball
1939 Escuela de Trabajo
1975 Institut Politècnic de Formació Professional Escola del Treball
|
