|
1.1 Codi de referència:
|
CAT-AGDB-101-655b3f3f17f627c4be075943
|
|
1.2 Nivell de descripció:
|
Fons
|
|
1.3 Títol:
|
Diputació de Barcelona
|
|
1.4.1 Data inici:
|
15/05/1822
|
|
1.4.2 Comentari data inici:
|
Indica any
|
|
1.4.3 Data fi:
|
30/12/9999
|
|
1.4.4 Comentari data fi:
|
Fons obert
|
|
1.5 Volum i suport:
|
11’5 km predominantment paper
30 TB de documentació electrònica
6.750 documents audiovisuals
200.000 fotografies
|
|
2.1.1 Codi productor:
|
101
|
|
2.1.2 Nom productor:
|
Diputació de Barcelona
|
|
2.2. Informació sobre el productor:
|
La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que presta serveis i coopera amb els 311 municipis de la província de Barcelona. La institució és governada pels diputats i les diputades que són elegits entre els alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores dels consistoris, agrupats per partits judicials.
La Diputació de Barcelona inicia la seva història el 15 de maig de 1822 arran de l’aprovació per part de les Corts d’una nova divisió territorial que en el cas de Catalunya es va traduir en l’establiment de quatre províncies. En un primer moment va assumir l’elaboració del cens, els repartiments de les contribucions i del servei militar, el control de les eleccions i la participació en la gestió de la beneficència, presons, sanitat, obres públiques i instrucció. El 1823, amb el retorn de l’absolutisme, Ferran VII suprimeix les diputacions provincials i no es restabliran fins a l’any 1836.
Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), la Diputació de Barcelona va adquirir un paper molt destacat en la vida política i va esdevenir un important centre de govern i de representació del territori català. Amb la proclamació de la Primera República el febrer de 1873, la corporació va esdevenir fidel al nou règim sota les presidència de personalitats com Anselm Clavé i d’Ildefons Cerdà. La restauració borbònica iniciada el 1875, va comportar que la institució tornés a exercir funcions més administratives que polítiques i les competències provincials es van reduir en benefici dels governs civils.
Una fita important per a la història de la institució va ser la victòria de la Solidaritat Catalana a les eleccions del març del 1907. Aquest fet va representar un gran tomb a l'escenari polític català que es personificà amb el nomenament d’Enric Prat de la Riba com a president de la Diputació de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1917.
Entre 1914 i 1923/25, Catalunya va experimentar un primer autogovern amb la Mancomunitat de Catalunya: la unió de les quatre diputacions provincials. Aquesta institució va desenvolupar les competències que les diputacions li van anar traspassant progressivament amb l’objectiu principal de modernitzar l’economia i la societat catalana.
La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va dissoldre la tasca de la Mancomunitat i va retornar a les quatre diputacions les seves antigues funcions.
La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, i l’aprovació del Decret del 21 d’abril del govern republicà espanyol reconeixent la formació de la Generalitat de Catalunya va suposar la desaparició de la Diputació de Barcelona, que quedava integrada dins de la nova Generalitat.
Durant els darrers mesos de la Guerra Civil Espanyola, es va tornar al marc institucional anterior a 1931 i la Junta Tècnica de Burgos va decretar la restauració de les diputacions com a corporacions provincials. La Diputació de Barcelona va recuperar les competències, edificis, instal·lacions i funcionaris que havien estat transferits a la Generalitat.
La Llei de bases de règim local, de 17 de juliol de 1945, va retallar l’autonomia provincial i va reduir els ingressos de les diputacions. Aquest fet va dificultar el manteniment de les institucions assistencials, educatives i culturals que s’havien sostingut al llarg de les dècades anteriors. Aquesta situació es va revertir a partir de les modificacions de la Llei de bases de règim local de 1953 i 1955 que van dotar la Diputació de Barcelona de més ingressos.
Durant la transició democràtica i amb el retorn de l'exili de Josep Tarradellas i Joan, la Diputació de Barcelona va establir ponts de connexió i col·laboració econòmica i administrativa amb la Generalitat provisional restablerta el setembre de 1977.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble català el 28 d’octubre de 1979, va descartar la desaparició de les províncies i la consegüent dissolució de les diputacions. La Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, va definir la província com a entitat local amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per acomplir les finalitats de garantir els principis de solidaritat i reequilibri entre els municipis. A partir d’aquesta regulació, les diputacions es van constituir com a òrgans de govern i administració de les províncies amb la funció de coordinar els serveis municipals i prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis.
|
|
2.4 Dades sobre l'ingrés:
|
Producció pròpia
El fons és conservat per la unitat productora
|
|
3.1 Abast i contingut:
|
La documentació que es conserva és conseqüència directa de les funcions, competències i activitats desenvolupades per la Diputació de Barcelona al llarg de la seva existència des de 1822 fins a l’actualitat.
Trobem la documentació pròpia del funcionament dels òrgans de govern entre la qual destaca els llibres d’actes del Ple, de les juntes i de les comissions; a nivell informatiu aquestes fonts permeten resseguir la història política i institucional de la Diputació de Barcelona. També es conserva la documentació fruit de la gestió del seu personal, del patrimoni i de la gestió econòmica i administrativa de la corporació així com aquella que resulta de les relacions internes, externes i dels actes protocol·laris.
El fons inclou, també, la documentació fruit de les competències que s’han atribuït a la institució al llarg dels anys com la de beneficència, ensenyament i instrucció pública, gestió de presons, eleccions, quintes, milícies i el cos de Mossos d’Esquadra, agricultura, comerç, indústria, cobrament d’arbitris i impostos, obres públiques, construcció i manteniment de la xarxa viaria, control de municipis o desplegament de la xarxa de biblioteques.
A partir del segle XX algunes de les històriques funcions de la Diputació de Barcelona canvien i s’incorporen de noves adaptant-se, així, a les necessitats canviants de les societats, en son un exemple: esports, medi ambient, turisme, igualtat i ciutadania, entre moltes d’altres.
Pel que fa a la documentació fotogràfica i audiovisual del fons, són fruit de les accions i activitats que ha portat a terme la Diputació de Barcelona a la província. Destaca la documentació fotogràfica generada pels serveis de protocol i la de seguiment d’obres, instal·lacions i equipaments impulsats per la corporació amb un abast cronològic que s’inicia a principis del segle XX i fins a l’actualitat.
La Biblioteca de Reserva conté les publicacions realitzades per la Diputació de Barcelona des del moment de la seva creació fins a l’actualitat. El fons custodia memòries i normatives, tant de la corporació com d’aquelles institucions que han estat històricament vinculades; també es conserven fulletons, cartells, revistes i material divulgatiu.
|
|
3.2 Sistema d'organització:
|
La documentació s’estructura d’acord amb el quadre de classificació de la Diputació de Barcelona aprovat el 2018
|
|
2.3. Informació arxivística:
|
Des de la creació de la Diputació de Barcelona, l’arxiu ha estar vinculat a la Secretaria General
Durant el període 1822-1823 la documentació es va conservar al mateix Palau de la Diputació, compartint seu amb la Reial Audiència. En dissoldre’s la Diputació, la documentació produïda per aquesta es va traslladar a la seu de la Intendència. El 13 d’octubre de 1836, amb el restabliment de les diputacions, la documentació es va transferir a l’arxiu de la nova institució juntament amb la documentació de la Diputació de Catalunya.
Entre el 1844 i 1845, les oficines de la diputació i entre elles l’arxiu es van traslladar al convent de la Mercè de Barcelona, seu de la Capitania General de Catalunya, i el 1850 a l’edifici de la Duana. El 1869 l’arxiu torna a plaça Sant Jaume, separant-se així de les dependències del Govern Civil i on hi va romandre fins al 1987.
Els successius canvis d’emplaçament de l’arxiu i el fet de compartir la seva seu amb diferents institucions com la Reial Audiència, la Mancomunitat de Catalunya, el Govern Civil o la Generalitat de Catalunya han afectat la unitat de l’arxiu amb la inevitable barreja de documents de les diverses institucions, els quals no sempre s’han pogut atribuir a la institució que els va generar
L’any 1987, arran del trasllat de la Diputació de Barcelona a la nova seu corporativa de Can Serra, l’arxiu es trasllada des de la Plaça sant Jaume al pavelló núm. 7 del recinte de la Maternitat.
L’any 1994 l’Arxiu Nacional de Catalunya va transferir a l’Arxiu General la documentació de la Comptaduria-Intervenció de la Diputació de Barcelona corresponent al període 1871-1970 amb la finalitat de restituir els documents al seu productor original.
Actualment l’Arxiu General disposa d’un sistema descentralitzat d’equipaments. Els arxius administratius són els de Can Serra i les Llars Mundet. Els espais de l’Escola Industrial fan la funció d’arxiu administratiu i intermedi, i l’Arxiu de la Maternitat custodia la documentació de conservació permanent. Tant el Centre d’Arxiu del Rellotge a l’Escola Industrial com el de la Maternitat tenen habilitats espais de consulta per als investigadors/res i la ciutadania en general.
|
|
3.3 Informació sobre avaluació, tria i eliminació:
|
El fons és de titularitat pública i està sotmès a la normativa d’avaluació i tria documental
|
|
3.4 Increments:
|
Es realitzen transferències periòdiques de la documentació des de la unitat productora a l’AGDB
|
|
4.1 Condicions d'accés:
|
Accés lliure amb possibles restriccions excepcionals
|
|
4.2 Condicions de reproducció:
|
La documentació és reproduïble segons els criteris de reproducció establerts per l’AGDB, sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti.
|
|
4.3 Llengües:
|
Predomina el català i el castellà
|
|
4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics:
|
En general no cal cap requeriment tècnic per accedir a la informació dels documents, ja que les seves característiques físiques així ho permeten, exceptuant aquells documents que necessitin requeriments tècnics especials
|
|
4.5 Instruments de descripció:
|
Els instruments de descripció estan disponibles a l'AGDB
|
|
5.1 Existència i localització dels originals:
|
Es desconeix l'existència de documents originals en altres centres d'arxiu
|
|
5.2 Existència i localització de reproduccions:
|
La web de l’Arxiu General permet la consulta telemàtica del BOPB històric entre els anys 1833 i 1997 i les memòries corporatives de la Diputació des de 1820 fins a l’actualitat.
|
|
5.3 Documentació relacionada:
|
L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) conserva documentació relacionada en els fons:
- CAT AGDB 105 Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
- CAT AGDB 102 Diputació Provincial de Catalunya (1812-1822)
|
|
5.4 Bibliografia:
|
Per veure la bibliografia sobre el fons o el productor vegeu el catàleg de la biblioteca de l'AGDB
|
|
7.1.1 Usuari de l'acció:
|
Helena Escobar Socias
|
|
7.1.2 Data de publicació:
|
12/03/2026
|
|
7.2 Fonts:
|
Per als elements història del productor i història arxivística s’han consultat les següents fonts:
Jordi Vilamala Salvans: La Diputación de Barcelona, una trayectoria de doscientos años a través de su archivo, dins de 200 años de la Diputación de Barcelona: Madrid : Fundación Democracia y Gobierno Local ; 2022 (consulta, novembre 2023)
Vallès Botey, Cecília (2010). Marià Vallès i Vallès, arxiver de la Diputació de Barcelona (1893-1919). Treball de recerca del Màster d’Arxivística i Gestió de Documents [Direcció Remei Perpinyà]. Any 2010.
Riquer, Borja de (dir.), Història de la Diputació de Barcelona. 3 vols, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987. Reedició l’any 2007: Història de la Diputació de Barcelona, 1812-2005.
.
|
|
7.3 Regles i convencions:
|
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius i Associació d'Arxivers de Catalunya, 2007
|
|
7.4 Id Registre:
|
655b3f3f17f627c4be075943
|
|
7.5 Estat del registre:
|
Validat
|
|
Codi de classificació:
|
-
|
|
Denominació classificació:
|
-
|
