|
1.1 Codi de referència:
|
CAT-AGDB-105-655db676c274cbf3bb08fb51
|
|
1.2 Nivell de descripció:
|
Fons
|
|
1.3 Títol:
|
Mancomunitat de Catalunya
|
|
1.4.1 Data inici:
|
01/01/1914
|
|
1.4.2 Comentari data inici:
|
Indica any
|
|
1.4.3 Data fi:
|
31/12/1925
|
|
1.4.4 Comentari data fi:
|
Indica any
|
|
1.5 Volum i suport:
|
47 ml, predominantment paper
3,93 T
|
|
2.1.1 Codi productor:
|
105
|
|
2.1.2 Nom productor:
|
Mancomunitat de Catalunya
|
|
2.2. Informació sobre el productor:
|
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes amb l’objectiu de fer més eficients els recursos administratius. Encara que no va ser dotada de capacitat legislativa, simbòlicament va ser reconeguda com a unitat administrativa de Catalunya.
La Mancomunitat va conviure amb les quatre diputacions les quals van transferir gradualment les seves competències fins a la seva totalitat l’any 1920.
L’organització politicoadministrativa es basava en tres òrgans fonamentals: l’Assemblea General, el Consell Permanent i la presidència. L’assemblea era composta pels diputats de les quatre províncies, 36 dels quals corresponien a la Diputació de Barcelona i 20 a cadascuna de les altres diputacions. El consell permanent el formaven el president i vuit consellers i actuava com a poder executiu. Inicialment les conselleries eren les de cultura i instrucció, camins i ponts, obres hidràuliques i ferrocarrils, telèfons, agricultura i serveis forestals, beneficència i sanitat, política social i finances. Pel que fa a les comissions tècniques auxiliars hi havia el Consell de Pedagogia, la comissió de sanitat, la comissió forestal, la de beneficència, la d’educació general, la gestora de ferrocarrils i la d’estudis jurídics i econòmics.
Entre 1914 i 1917 la Mancomunitat va estar presidida per Enric Prat de la Riba, que va mantenir en paral·lel el càrrec de president de la Diputació de Barcelona. Durant aquests primers anys es van establir les bases per a tota l'obra que es va desplegar durant la presidència de Josep Puig i Cadafalch, entre els anys 1917 i 1923
Algunes de les accions més importants impulsades per aquesta institució van ser la construcció i conservació de carreteres i camins, ferrocarrils, el desplegament de la xarxa de telèfons i la creació i potenciació d’institucions assistencials i d’ensenyament professional apostant per la modernització econòmica i social de Catalunya.
En l’àmbit cultural cal destacar l’impuls de la Biblioteca de Catalunya, la qual va assumir la funció de biblioteca nacional. També es va promoure la creació de les onze primeres biblioteques populars en capitals de comarca per fomentar l’accés de les classes populars a la cultura escrita. Per gestionar-les es va crear la primera Escola de Bibliotecàries. A més va potenciar l’Institut d’Estudis Catalans, alhora que va donar valor oficial a les normes ortogràfiques de 1913 per dotar el país d’una llengua escrita unitària.
Pel que fa a l’ensenyament, la Mancomunitat va impulsar la creació de setze escoles tècniques i professionals com les de l’Escola del Treball, Escola de Funcionaris d’Administració Local, Escola de Bells Oficis i l’Escola d’Infermeres entre d’altres.
El gener de 1919, l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Projecte d’Estatut d’Autonomia, que suposava un pas més en l’autogovern català, però aquest projecte va ser rebutjat a les Corts espanyoles.
La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va frenar la tasca de la Mancomunitat que va ser dissolta el 20 de març de 1925, arran de la publicació del nou Estatuto provincial elaborat pel ministre José Calvo Sotelo. La Mancomunitat de Catalunya va deixar de funcionar l’1 de juliol de 1925. A partir d’aquesta nova situació política, les quatre diputacions catalanes van recuperar les seves anteriors competències.
|
|
2.4 Dades sobre l'ingrés:
|
En dissoldre’s la Mancomunitat de Catalunya, el fons queda sota la custòdia de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.
|
|
3.1 Abast i contingut:
|
El fons conté els documents produïts i rebuts per la Mancomunitat de Catalunya en l’exercici de les seves funcions. A banda de la documentació de la gestió administrativa, econòmica i dels recursos humans de la institució, conserva tots aquells documents que testimonien les competències que van ser transferides per les diputacions.
Destaca la documentació de l’obra educativa, liderada des del Consell de Pedagogia. És una bona font d’informació per a l’estudi de la renovació pedagògica impulsada per la Mancomunitat, la introducció dels mètodes de Maria Montessori com a experiència pionera a l’Estat espanyol, la creació de noves escoles amb el català com a llengua instrumental i la formació continuada de mestres en aquest nou concepte d’escola nova.
El fons conserva la documentació fruit de la creació i desplegament de la xarxa de biblioteques populars als diversos municipis de Catalunya, la documentació d’obres públiques i millora de carreteres, camins provincials, ports, obres hidràuliques, ferrocarrils i l’establiment de la xarxa telefònica a tot Catalunya.
Des del punt de vista sanitari es conserva documentació sobre les ampliacions i millores dels centres dedicats a aquestes funcions, els quals testimonien també l’impuls de noves mesures higièniques per lluitar contra el paludisme, el tifus i la tuberculosi.
|
|
3.2 Sistema d'organització:
|
La documentació s’estructura d’acord amb el quadre de classificació de la Diputació de Barcelona aprovat el 2018
|
|
2.3. Informació arxivística:
|
La documentació de la Mancomunitat de Catalunya es va custodiar al Palau de la Diputació, compartint instal·lacions amb el fons de la Diputació de Barcelona, això va ocasionar que algunes sèries del fons de la Mancomunitat quedessin integrades en el de la Diputació de Barcelona.
|
|
3.3 Informació sobre avaluació, tria i eliminació:
|
Documentació de conservació permanent. No es contempla realitzar cap actuació d’avaluació, tria i eliminació documental
|
|
3.4 Increments:
|
No es preveuen nous increments
|
|
4.1 Condicions d'accés:
|
Accés lliure amb possibles restriccions excepcionals
|
|
4.2 Condicions de reproducció:
|
La documentació és reproduïble segons els criteris de reproducció establerts per l'AGDB, sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti
|
|
4.3 Llengües:
|
Predomina el català
|
|
4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics:
|
No cal requeriment tècnic per accedir a la informació dels documents, ja que les seves característiques físiques així ho permeten.
|
|
4.5 Instruments de descripció:
|
Els instruments de descripció estan disponibles a l'AGDB
|
|
5.1 Existència i localització dels originals:
|
A la Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’AGDB es conserva l’obra editada per la Mancomunitat de Catalunya, destaca l’obra de govern, les publicacions pedagògiques, tècniques i les publicacions periòdiques com Minerva i Quaderns d’Estudi.
L’Arxiu Nacional de Catalunya custodia el següents fons amb documentació de la Mancomunitat de Catalunya:
-CAT ANC-184 / Mancomunitat de Catalunya on predomina la documentació generada pel departament d’Intervenció d’aquesta Institució
-CAT ANC-449 / Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya.
|
|
5.2 Existència i localització de reproduccions:
|
La web de l’Arxiu General permet la consulta telemàtica d’una mostra de documents digitalitzats de la Mancomunitat de Catalunya, concretament les actes de les sessions de l’Assemblea de la Mancomunitat de 1914-1924, les actes de les sessions del Consell de Pedagogia del 1913-1924 i una selecció de 263 expedients sobre diferents aspectes de l'obra feta per la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 1914 i 1924.
|
|
5.3 Documentació relacionada:
|
L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) conserva documentació relacionada en el fons CAT AGDB 101 Diputació de Barcelona (1822-...)
L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons CAT ANC-1-137 /Enric Prat de la Riba que aplega la documentació personal i política del primer president de la Mancomunitat de Catalunya i el ANC-1-737 / Josep Puig i Cadafalch, segon president de la Mancomunitat.
L’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans conserva la documentació de l’Institut de Ciències impulsat per la Mancomunitat de Catalunya
L’Institut Cartogràfic i geològic de Catalunya custodia la documentació del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
|
|
5.4 Bibliografia:
|
Vegeu el catàleg de la Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’AGDB: http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/
|
|
7.1.1 Usuari de l'acció:
|
Helena Escobar Socias
|
|
7.1.2 Data de publicació:
|
12/03/2026
|
|
7.2 Fonts:
|
Per als elements història del productor i història arxivística s’ha consultat la mateixa unitat de descripció i la següent bibliografia:
Vilamala Salvans, Jordi: La Diputación de Barcelona, una trayectoria de doscientos años a través de su archivo, dins de 200 años de la Diputación de Barcelona: Madrid : Fundación Democracia y Gobierno Local ; 2022 (consulta, novembre 2023)
Vallès Botey, Cecília. Marià Vallès i Vallès, arxiver de la Diputació de Barcelona (1893-1919). Treball de recerca del Màster d’Arxivística i Gestió de Documents [Direcció Remei Perpinyà]; 2010.
Riquer, Borja de (dir.), Història de la Diputació de Barcelona. 3 vols, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987. Reedició l’any 2007: Història de la Diputació de Barcelona, 1812-2005.
|
|
7.3 Regles i convencions:
|
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius i Associació d'Arxivers de Catalunya, 2007
|
|
7.4 Id Registre:
|
655db676c274cbf3bb08fb51
|
|
7.5 Estat del registre:
|
Validat
|
|
Codi de classificació:
|
-
|
|
Denominació classificació:
|
-
|
