|
La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits es va crear l’any 1853 com a establiment provincial tal com quedava regulat a la Llei general de beneficència de 20 de juny de 1849 i al Reglament sobre la Llei de beneficència, de 14 de maig de 1852. Aquesta nova institució va néixer amb una doble missió: la d’acollir, d’una banda, les mares que havien concebut al marge del matrimoni i de l’altra, les criatures expòsites i orfes de la província de Barcelona. La seva primera ubicació va ser al carrer Ramalleres, al barri del Raval, però al darrer terç del segle XIX la institució es va traslladar al mas Caballé, a la Vila de les Corts de Barcelona.
La gestió i administració de la casa va recaure en la Junta de Govern de la Casa de Maternitat; la cura de les criatures anava a càrrec de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i les qüestions sanitàries depenien de la direcció mèdica amb la supervisió de la Junta de Dames que també eren les responsables de la inspecció i control del col·lectiu de dides.
En els inicis, aproximadament el 50% de les criatures que ingressaven a la Casa de Maternitat ho feien a través d’un torn instal·lat al mur exterior de l’edifici; aquest dispositiu va funcionar fins l’any 1931. També ingressaven criatures procedents dels pobles i ciutats de la resta de la província, aquells que eren traslladats directament des de l’Hospital de la Santa Creu i els que neixen a la pròpia Casa, a partir de 1892, data en què la secció de Maternitat es va traslladar definitivament des de l’Hospital de la Santa Creu.
Per norma general, les criatures que no eren criades amb dides externes restaven a la Casa fins que complien els cinc o nou anys (segons l’època) i era a partir d’aquesta edat quan la majoria passaven a ser internades a la Casa Provincial de Caritat.
L’increment de criatures allotjades, les limitacions estructurals de les instal·lacions, juntament amb la difusió dels corrents higienistes de l’època van empènyer la Diputació de Barcelona a cercar un nou emplaçament als afores de la ciutat per traslladar la institució. Aquesta voluntat es va materialitzar amb l’adquisició de la finca mas Caballé, a la Vila de les Corts de Sarrià.
El primer col·lectiu en instal·lar-se al nou establiment va ser el dels desmamats entre 1884 i 1885; el 1892 ho van fer les criatures d’entre 0 i 2 anys, al nou pavelló de lactància; l’any 1896 es trasllada la secció de Maternitat en unes instal·lacions molt precàries al mateix mas Caballé on hi va romandre fins a la inauguració del Pavelló Rosa el 1925.
El juliol de 1913 es van fusionar les juntes de govern de la Casa de Maternitat i la de Caritat amb l’objectiu d’integrar els serveis dedicats a la protecció de la infància i la maternitat en un projecte global. Aquesta unió va perdurar fins al mes de juliol de 1941.
Durant els anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la Casa va gaudir d’un major impuls i prosperitat econòmica que es va traduir en la introducció de millores sanitàries i de renovació pedagògica. En aquest sentit destaca la introducció a les escoles de la Casa del mètode de Maria Montessori (experiència pionera a tot l’Estat). També durant aquests anys es gesta el projecte d’Institució Maternal Catalana amb l’objectiu de millorar les condicions i instal·lacions dedicades a l’atenció als parts i així esdevenir un centre de referència medicocientífic en les especialitats de ginecologia i obstetrícia. El projecte, però, no va reeixir tant ambiciós com s’havia concebut; finalment va ser inaugurat l’any 1924 amb el nom de Casa Maternal Catalana.
Durant els anys de la Generalitat republicana es va produir una reorganització dels serveis sanitaris que va comportar la incorporació de figures cabdals de la pediatria i l’obstetrícia. En aquells anys també es va iniciar una progressiva laïcització de la institució que es veurà accelerada durant el període de la Guerra Civil espanyola, amb la desaparició de les Germanes de la Caritat i la incorporació de professionals de la infermeria i l’educació. El 1937 la Casa de Maternitat es va incorporar al programa d'assistència a les criatures refugiades de la guerra a Catalunya i va duplicar el nombre de parts atesos perquè els altres hospitals de la ciutat els derivaven per especialitzar-se en l’atenció als ferits del front i la rereguarda.
El gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Barcelona i, a la Casa, aquest canvi de paradigma es tradueix en la depuració del seu personal, l’eliminació de tota simbologia republicana i la prohibició de l’ús de la llengua catalana, entre d’altres. Per als asilats es van organitzar misses i batejos col·lectius (per netejar les seves ànimes). La Casa de Maternitat tornava a dependre de la Diputació de Barcelona que va haver de fer front a un període de desbordament institucional amb un pressupost molt deficitari per encarar la demanda de serveis socials i sanitaris de la postguerra.
El 1942 es va inaugurar el segon dels pavellons projectats durant la Mancomunitat de Catalunya, el Pavelló Blau, Aquest nou edifici trencava amb la tradició benèfica del recinte, ja que estava concebut per a mares casades i incorporava els avenços mèdics del moment. L’any 1953 la institució va canviar de nom pel de Casa Provincial de Maternitat; progressivament es van continuar introduint millores sanitàries com la creació de l'Institut de Puericultura, la nova secció de prematurs amb participació d’UNICEF i la creació de l'Escola de Llevadores.
El 1957 es va inaugurar la Casa Provincial de Caridad Hogares Ana Gironella de Mundet, fet que va provocar el progressiu trasllat de les criatures cap a aquesta nova institució.
Durant els anys de la transició, la Diputació de Barcelona va projectar la conversió de la Casa de Maternitat en un gran hospital provincial, però en el nou context democràtic les diputacions perdien les competències en matèria sanitària i per tant el projecte no va prosperar.
El 1985, la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla d’Actuació i ordenació de la Casa de Maternitat, que va redibuixar el recinte. Va transformar l’espai interior en un parc urbà, va convertir les construccions existents en edificis públics d’equipaments i serveis i, d’aquesta manera, va concentrar totes les activitats hospitalàries únicament al pavelló Blau. El desembre de 1992 es constitueix el Consorci de Gestió, Corporació Sanitària (CGCS) i l’Hospital Clínic assumeix la gestió de la Casa.
|
