|
El 1814 la Junta del Port neix per ordre del Baró d’Eroles, capità general interí de Catalunya. La primera sessió va tenir lloc el 13 de juny de 1814. La seva escomesa principal era realitzar obres de manteniment i millora de la infraestructura portuària i, també, la neteja i dragatge del sòl marítim. Per a que aquesta Junta del Port pogués tenir una vida administrativa més desfogada que les antecessores es va concedir els drets de recaptació de càrrega i descàrrega del Port. Uns drets que havien de permetre el pagament de l’execució de les obres pertinents.
En temps del Trienni Liberal (1820-1823) aquesta Junta d’Obres del Port de Barcelona va seguir en ple funcionament atesa la seva naturalesa i funcionalitat no política. Amb la fi del règim constitucional el 1823, la Junta tampoc va desaparèixer.
Els arbitris al port no sempre es van destinar a finalitats de manteniment i millora de la infraestructura portuària. Durant llargues temporades l’activitat en les obres es va deturar ja que els fons es van desviar a altres activitats fora de l’activitat marítima.
En el mes de gener de 1836 es van restaurar les diputacions provincials a Espanya. Tots els ens preexistents van adaptar la seva composició a la nova realitat institucional. En data de 24 de febrer de 1836 la Junta del Port sol·licitava a la Diputació de Barcelona la participació del personal de la Secretaria. L’objectiu era que aquesta persona exercís de secretari i, a més, formés part de la comissió d’auditoria de tota l’activitat anterior. La Junta del Port estava presidida pel governador civil i, en formaven part, dues persones de l’Ajuntament de Barcelona, dues persones de la Junta de Comerç i, dues persones de la Comissió de Fàbriques.
La publicació de la Constitució a l’agost de 1836 va canviar notablement la situació política i administrativa de l’Estat. Les atribucions competencials dels diferents organismes públics es van redefinir i el manteniment infraestructural dels ports va passar definitivament a mans de les diputacions provincials.
Amb tot, la Diputació de Barcelona va intentar mantenir la Junta i conservar els drets econòmics però no va ser factible. L’anterior Junta del Port va passar a ser la Comissió d’obres del Port, dependent de la Diputació de Barcelona.
El 1838 la Junta del Port estava dissolta i, progressivament, es van anar liquidant tots els assumptes pendents que restaven en vigència. Igualment, ja fos per la lentitud administrativa, pel context de la Guerra civil o per altres factors, el cert va ser que es van seguir recaptant els drets econòmics sobre el moviment de mercaderies i persones del port.
Per la llei de 5 d’agost de 1841 es facultava als ajuntaments i a les diputacions a la recaptació i administració dels impostos locals i provincials. Per tant, de manera oficial tenia transferits els drets derivats de les obres i neteja del port de Barcelona intitulats: Càrrega, Descàrrega, Sortint, Estacionari, Doble dret d’ancoratge i, el nou impost d’ancoratge. A resultes d’aquesta llei es va sol·licitar que l’intendent deixés de recaptar aquests drets i passessin a la Diputació de Barcelona. Fins el 1842 no es va donar compliment a les disposicions generals després de seguir els passos administratius per poder-ho complir. És en aquest any quan es pot considerar que, de facto, es va acabar la vida administrativa de la Junta del Port de Barcelona.
Posteriorment, van existir altres juntes del Port però tan la seva naturalesa jurídica com les seves competències van variar al llarg dels anys. Fins a la Llei de Ports de 7 de maig de 1880, no es van assentar les bases sòlides a partir de les quals es va regular tota l’activitat portuària.
|
