|
1.1 Codi de referència:
|
CAT-AGDB-901-6690cd9ce7d4378aae01b836
|
|
1.2 Nivell de descripció:
|
Col·lecció
|
|
1.3 Títol:
|
Col·lecció del Catàleg Monumental del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM)
|
|
1.4.1 Data inici:
|
01/01/1915
|
|
1.4.2 Comentari data inici:
|
Indica any
|
|
1.4.3 Data fi:
|
31/12/1980
|
|
1.4.4 Comentari data fi:
|
Indica any
|
|
1.5 Volum i suport:
|
80.000 - 90.000 fotografies, dibuixos, gravats i producció impresa adherits en fitxes de cartolina 21x26 cm i informació textual al revers.
|
|
2.1.1 Codi productor:
|
901
|
|
2.1.2 Nom productor:
|
Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM)
|
|
2.2. Informació sobre el productor:
|
El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM) és l’antecedent de l’actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. El Servei es va crear a instàncies d’una memòria encarregada per Enric Prat de la Riba a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), entitat assessora per a les polítiques d’àmbit cultural de la Mancomunitat de Catalunya. El SCCM es va convertir des de llavors en el servei especialitzat en matèria de patrimoni amb caràcter institucional, amb suport directe de la Diputació de Barcelona i vinculat acadèmicament a l’IEC. La seva missió se centrava en fer l’inventari i catalogació del patrimoni arquitectònic català i engegar un programa de conservació, protecció legal i divulgació dels monuments. Una de les seves prioritats va ser la formació del Catàleg Monumental.
El Servei va ser oficialment instituït el 9 de juny de 1914 i posat en marxa el gener de 1915 amb l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats al capdavant, el qual va ser nomenat director en guanyar el concurs oposició convocat.
A partir de 1924, arran de l’adveniment del directori militar de Primo de Rivera el setembre de 1923 i la derogació de la Mancomunitat de Catalunya, l’IEC va veure minvats els seus recursos i influència i el SCCM en va quedar desvinculat. Al mateix temps el Servei també va veure reduïts els seus pressupostos i per tant també la seva activitat, però va continuar treballant sota l’administració i guia de la Diputació de Barcelona. Les oficines del Servei es van traslladar durant aquells anys a unes dependències de la Biblioteca de Catalunya.
El 1930, en acabar la dictadura de Primo de Rivera, el SCCM va reprendre la vinculació amb l’IEC. Tot seguit, el 1931, amb la instauració de la II República Espanyola i la Generalitat de Catalunya, es va modificar la legislació de manera que entre 1931 i 1934 es van anar perfilant els diferents traspassos de l’Estat a la Generalitat, també en matèria de patrimoni. Finalment el 1934 es va aprovar la creació del Servei d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts, que incorporava el SCCM com a una de les seves cinc seccions, canviant la seva denominació a Servei de Monuments Històrics. El Servei, que va seguir sota la direcció de Jeroni Martorell, va veure ampliat el seu àmbit d’actuació a tota Catalunya i va desenvolupar una activitat intensa i diversa que, tot i les dificultats, no va disminuir durant la Guerra, i a la que es van afegir les campanyes de salvament del patrimoni dutes a termes arran del conflicte bèl·lic.
L’organigrama de serveis i seccions de la Generalitat va continuar fins el 1939, en què es van desarticular les institucions autonòmiques de manera que la Secció de Monuments Històrics va passar de nou a dependre exclusivament de la Diputació de Barcelona, ara sota la denominació de Servicio de Catalogación y Conservación de Monumentos. El seu àmbit d’actuació es va circumscriure des de llavors als límits de la província de Barcelona.
Durant els mesos següents al final de la Guerra es van dur a terme processos de depuració de funcionaris que també van afectar Jeroni Martorell, finalment mantingut en el càrrec, el qual va exercir fins a la seva mort l’agost de 1951.
Camil Pallàs i Arisa va ser nomenat nou cap de Servei, començant a exercir el 1954 fins a 1981, tot i que durant el període 1978-1981 l’arquitecte Albert Sentís Hortet va assumir la gestió accidental del Servei per problemes personals i administratius de Pallàs.
El 1981 l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro va guanyar la plaça de Cap de Servei, que va exercir fins el 2008. S’inicia llavors una nova etapa caracteritzada des del punt de vista administratiu pel desenvolupament del municipalisme, i des del punt de vista tècnic pel plantejament d’una metodologia científica de la restauració de la qual és exponent el mètode anomenat “restauració objectiva” desenvolupat per González. El mètode ha estat publicat per la Diputació de Barcelona i constitueix un referent en el mon de la restauració patrimonial.
A partir d’aquesta etapa el Catàleg Monumental es tanca, atès que els organismes autonòmics sorgits del nou règim institucional democràtic assumeixen les funcions de catalogació del patrimoni.
A Antoni González Moreno-Navarro el van succeir com a cap de Servei els arquitectes Joan Closa Pujabet (2008-2019) i, des d’octubre de 2019, José Luis Sanz Botey.
El SCCM va ser el primer servei de l’Estat destinat a la salvaguarda i estudi del patrimoni monumental. Jeroni Martorell va idear i aplicar criteris renovadors en sintonia amb les tendències teòriques que es desenvolupaven paral·lelament a l’estat espanyol i a la resta d’Europa, amb les que va dialogar i a les que va contribuir teòricament i amb l’exemple de la seva pràctica restauradora.
Les intervencions del SCCM van ser molt nombroses i es van estendre tant a la redacció de multitud d’informes i estudis previs per a la protecció del patrimoni com en projectes de restauració, aquests darrers aplicats a més de dos-cents elements patrimonials de tot el territori català durant les diferents etapes d’activitat.
Dins de l’organigrama de la Diputació de Barcelona el SCCM va dependre de l’Àrea de Cultura fins l’any 1993, modificant la seva denominació a Servei de Patrimoni Arquitectònic el 1986. A partir de 1993 el Servei es va adscriure a l’Àrea de Cooperació i es va modificar de nou la seva denominació a Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, nom que conserva fins el dia d’avui, en què orgànicament depèn de l’Àrea d’Infraestructures i Territori [2024].
|
|
2.4 Dades sobre l'ingrés:
|
Transferència
.
|
|
3.1 Abast i contingut:
|
La col·lecció conté principalment fotografies i, en menor mesura, altres tipologies gràfiques com dibuixos, gravats i proves impreses que recullen el patrimoni arquitectònic de Catalunya i en especial de la província de Barcelona. L’abast geogràfic s’estén també a altres províncies espanyoles, ja sigui perquè Martorell hi va treballar com arquitecte de la Tercera Zona del Servicio de Monumentos Históricos de l’Estat (càrrec que va exercir entre 1929 i 1936) o bé com a referents d’estudi. Aquests referents també inclouen edificis i objectes mobles d’altres països (Grècia, Itàlia, França, etc.) i temàtiques estilístiques diverses (art prehistòric, art egipci, art romà, art visigòtic, etc.)
L’apartat temàtic conté epígrafs dedicats a pintura, escultura, orfebreria, bronzes i ferros, teixits, etc. sovint subdividits per èpoques o per tipologies d’objectes. En general es tracta de productes d’arts aplicades o amb relació amb els edificis, si bé també hi ha alguns conjunts especials com els dedicats a col·leccions privades d’art, temes folklòrics o paisatges.
|
|
3.2 Sistema d'organització:
|
La documentació d’aquest fons documental està en procés de descripció i tractament arxivístic.
|
|
2.3. Informació arxivística:
|
El Catàleg Monumental es va començar a elaborar des de l’entrada en funcions del SCCM a partir d’un fons inicial de 2.538 fitxes procedents de l’IEC. A partir d’aquest moment l’arxiu es va anar incrementant a través d’encàrrecs, compres i donacions procedents tant de fotògrafs professionals com aficionats. També es va nodrir d’alguns dibuixos originals, gravats o retalls de publicacions que es consideraven d’interès, relacionats amb les actuacions del Servei i amb la catalogació del patrimoni català en general.
Jeroni Martorell, de manera paral·lela al seu treball de catalogació al SCCM, va dirigir el Repertorio Iconográfico Español (RIE) des de 1913 i fins a finals dels anys 1920 (anys en que es preparava l’exposició d’art espanyol per a l’Exposició Internacional de 1929). Atesa la coincidència d’interessos es planteja la hipòtesi de que Martorell encarregués duplicats d’algunes fotografies per incorporar als dos arxius, encara que en el cas del Catàleg es limités, generalment, a l’àmbit català.
Durant l’etapa en que el Servei va estar dirigit per Camil Pallàs es va dedicar un petit equip de personal del Servei a continuar la tasca sistemàtica de catalogació del patrimoni de la província de Barcelona, fins al tancament del programa el 1981.
L’ordenació primigènia del Catàleg respon a dues sèries principals, una endreçada alfabèticament per municipis i una segona sèrie per encapçalaments temàtics (estils artístics, categories de diferents objectes o elements arquitectònics, materials, etc.) Aquesta ordenació s’ha mantingut intacta fins el dia d’avui.
La ubicació física del Catàleg va estar directament vinculada a les diferents seus del SCCM: Palau de la Generalitat entre 1915 i 1929, Biblioteca de Catalunya temporalment durant la dictadura de Primo de Rivera, i les Cases dels Canonges, restaurades pel propi Martorell, fins el trasllat del Servei el 1989 a la planta baixa l’edifici del Rellotge al recinte de l’Escola Industrial.
El 2017 es va iniciar la transferència de la col·lecció a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, que atès el volum va acollir en primer lloc la sèrie temàtica del Catàleg. L’AGDB està realitzant el tractament arxivístic integral de la col·lecció completa per adaptar la seva conservació a criteris normatius i per fer-ne la descripció i digitalització, amb la finalitat que estigui disponible a la consulta pública a través del sistema de gestió documental de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.
|
|
3.3 Informació sobre avaluació, tria i eliminació:
|
Documentació de conservació permanent. No es contempla realitzar cap actuació d’avaluació, tria i eliminació documental.
|
|
3.4 Increments:
|
No es preveuen nous increments
|
|
4.1 Condicions d'accés:
|
Accés lliure amb possibles restriccions excepcionals
|
|
4.2 Condicions de reproducció:
|
La documentació és reproduïble segons els criteris de reproducció establerts per l'AGDB, sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti.
|
|
4.3 Llengües:
|
Català, castellà.
|
|
4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics:
|
Les fitxes del Catàleg consisteixen en una cartolina de 21x26 cm on hi ha adherida una imatge en una cara i amb una graella al revers que conté diferents camps destinats a la informació sobre la imatge, tant de contingut com de procedència, data i autoria. Les fitxes es van desar originalment en capses folrades amb tela verda, fetes a mida. A l’SPAL es van substituir parcialment les capses antigues per altres de materials de conservació permanent, procés que es preveu completar en finalitzar el tractament arxivístic en curs [2024].
En general no cal cap requeriment tècnic per accedir a la informació dels documents.
|
|
4.5 Instruments de descripció:
|
Els instruments de descripció estan disponibles a l'AGDB
|
|
5.1 Existència i localització dels originals:
|
Es desconeix l'existència de documents originals en altres centres d'arxiu.
|
|
5.2 Existència i localització de reproduccions:
|
Es desconeix l’existència de reproduccions dels documents en altres arxius, tot i que s’està treballant en l’estudi de les possibles coincidències amb el Repertorio Iconográfico Español, conservat principalment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), i Institut Amatller d’Art Hispànic (Arxiu Mas).
|
|
5.3 Documentació relacionada:
|
Memòries del SCCM i del SPAL, consultables a la Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (seu Maternitat) i al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL).
Llibres de registre d’ingressos del Catàleg Monumental.
|
|
5.4 Bibliografia:
|
Vegeu el catàleg de la Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’AGDB: http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/
Raquel Lacuesta (2000). “Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona.” Diputació de Barcelona.@@Antoni González, Raquel Lacuesta (1984). “1380-1980, Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya.” Memòria 1983, SCCM, Diputació de Barcelona.@@Carmen Perrotta (2023). “Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas.” Memoria Artium, 32.
|
|
7.1.1 Usuari de l'acció:
|
Montserrat Baldomà Soto, febrer 2024.
|
|
7.1.2 Data de publicació:
|
12/03/2026
|
|
7.2 Fonts:
|
La mateixa unitat de descripció i la bibliografia citada.
|
|
7.3 Regles i convencions:
|
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius i Associació d'Arxivers de Catalunya, 2007.
|
|
7.4 Id Registre:
|
6690cd9ce7d4378aae01b836
|
|
7.5 Estat del registre:
|
Validat
|
|
Codi de classificació:
|
-
|
|
Denominació classificació:
|
-
|
