|
1.1 Codi de referència:
|
CAT-AGDB-509-66a229e440d189c3db0f758e
|
|
1.2 Nivell de descripció:
|
Fons
|
|
1.3 Títol:
|
Emili Juncadella i Vidal
|
|
1.4.1 Data inici:
|
01/01/1910
|
|
1.4.2 Comentari data inici:
|
Indica any
|
|
1.4.3 Data fi:
|
31/12/1929
|
|
1.4.4 Comentari data fi:
|
Indica any
|
|
1.5 Volum i suport:
|
2232 objectes fotogràfics
Negatius sobre vidre, negatius sobre plàstic, positius sobre vidre.
|
|
2.1.1 Codi productor:
|
509
|
|
2.1.2 Nom productor:
|
Emili Juncadella i Vidal
|
|
2.2. Informació sobre el productor:
|
Emili Juncadella i Vidal, empresari i polític (Barcelona, 1885-1936).
Va néixer en el si d’una família de l’alta burgesia catalana. El seu pare, Emili Juncadella i Oliva, era propietari d’una fàbrica tèxtil i a més s’havia enriquit en el món de les finances. La seva mare, Concepció Vidal i Torrents, pertanyia a la família Vidal Ribas que havien tingut magatzems d’adrogueria i una fàbrica de productes químics a Sant Martí de Provençals.
Emili Juncadella va estudiar enginyeria industrial i a la mort dels seus pares va heretar els seus negocis i fortuna.
Políticament era conservador i monàrquic. Entre 1924 i 1930 va ser diputat a la Diputació de Barcelona, durant el govern a Espanya de Miguel Primo de Rivera.
Interessat per les ciències naturals, col·leccionava lepidòpters i coleòpters. Destaca, així mateix, la seva afecció a la música i literatura, així com a les arts i la fotografia.
També va destacar en el món dels esports i va practicar l’excursionisme de muntanya, realitzant diferents campanyes al Pirineu central. Les seves fites apareixen assenyalades en escrits de l’època, de fet, s’ha de destacar que algunes de les seves ascensions als Pirineus estan registrades com primeres absolutes i primeres estatals. L’any 1987, Feliu Izard, del Centre Excursionista de Lleida, va fer servir per primer cop el nom d’agulla Juncadella per anomenar una de les agulles de Creguenya, al massís de la Maladeta, de 3005 m., en honor al muntanyenc ja que segons la guia Posets-Maladeta del CEC, Juncadella havia sigut el primer en pujar l’any 1910. Igualment se li considera un dels primers que van provar l’esport de l’esquí.
Una altra de les grans passions de l’Emili Juncadella va ser el viatjar. En aquest moment històric, els transports per mar, terra i inclús aire s’anaven normalitzant, el que fa que entre les persones creixés el gust per la descoberta i l’aventura de conèixer altres indrets del mon. Així coneixem els seus viatges per Espanya i Europa, i a terres més llunyanes, com Àfrica, Índia i Indoxina, en els que va aliar el seu gust de viatjar per conèixer nous territoris i cultures, al de la caça major.
|
|
2.4 Dades sobre l'ingrés:
|
Transferència
Transferència de documentació 15/2012 des de la Gerència de Serveis d’Espai Naturals / Oficina Tècnica de Parcs Natural.
|
|
3.1 Abast i contingut:
|
El fons fotogràfic de l’Emili Juncadella i Vidal es representatiu de les inquietuds pròpies de la societat benestant de principi de segle XX.
Hi ha un petit grup de fotografies familiars amb retrats de la seva mare i germana. Trobem també un ampli reportatge de les diverses propietats de la família, com poden ser la casa que tenien a Esplugues de Llobregat, el castell de Montesquiu i l’ermita de Sant Moí, inclús del panteó funerari monumental que la família te al cementiri de Montjuïc.
A destacar les fotografies que recullen la seva afició a l’excursionisme de muntanya, mogut sense dubte per l’interès per la descoberta del país i en especial del Pirineu que es viu a Catalunya a principi de segle XX. No en va, es considera que en aquest moment es dóna l’edat d’or del Pirineisme català. Així trobem fotografies de les diferents excursions al Pirineu central i Picos de Europa que va realitzar en les que es feia acompanyar per amics i guies locals molt reconeguts en aquell moment, com eren Jean Sarrieu, Jean Haurillon, Josep Sayó, Josep Delmás, que apareixen a les imatges.
Una altra gran afició de Juncadella va ser el viatge i gràcies a les fotografies estereoscòpiques que formen part del seu fons podem saber els diferents llocs on va ser-hi. Així, comptem amb imatges dels seus viatges per Espanya a Andalusia, Galícia, Astúries o Mallorca. El gust pel viatge el van portar més enllà de les nostres fronteres cap a Europa, com a Florència o el sud de França. Però, sobretot, criden l’atenció les fotografies d'uns viatges a terres més llunyanes: Àfrica, Índia i Indoxina.
No s’ha d’oblidar la existència d’un quadern manuscrit per l’Emili Juncadella on fa un relat d’algunes de les seves excursions.
|
|
3.2 Sistema d'organització:
|
La documentació d’aquest fons documental està en procés de descripció i tractament arxivístic.
|
|
2.3. Informació arxivística:
|
El 20 de febrer de 1943 Mercedes i Vidal, hereva universal de l’Emili Juncadella i Vidal, va fer donació de la propietat d’alguns dels seus bens a la Diputació de Barcelona amb l’objecte de col·laborar amb l’obra i finalitats de la corporació, de la que va ser diputat el seu germà.
Entre els bens donats es trobava el castell de Montesquiu i el seu contingut, amb la condició que es fes servir com a museu. Al Castell de Montesquiu, en el moment de l’adquisició de la propietat, hi havia dipositada documentació de diferents èpoques, temàtica i suport.
Donat que el fons fotogràfic es guardava a una de les sales del Castell de Montesquiu, no equipada amb els sistemes de climatització recomanables per a la conservació dels documents fotogràfics, l’any 2011 es va prendre la decisió de transferir-ho a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, on es podria garantir una correcta climatització amb una temperatura i humitat controlada i adequada per a la seva preservació, així com el tractament arxivístic adient.
L’any 2012 es van transferir les plaques de vidre del fons de l’Emili Juncadella a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona a fi d’assegurar la seva conservació i poder donar accés als investigadors a aquest contingut.
|
|
3.3 Informació sobre avaluació, tria i eliminació:
|
Documentació de conservació permanent. No es contempla realitzar cap actuació d’avaluació, tria i eliminació documental.
|
|
3.4 Increments:
|
No es preveuen nous increments
|
|
4.1 Condicions d'accés:
|
Accés lliure amb possibles restriccions excepcionals
|
|
4.2 Condicions de reproducció:
|
Accés lliure amb restriccions
Algunes de les fotografies estan fetes pels seus companys d’excursions o viatges. Així en algunes fotografies del seu viatge a Àfrica consten les inicials dels seus companys, Jaume Oliveras i Josep Ma. Pallejà. De la mateixa manera, algunes fotografies del viatge a l'Índia i Indoxina podrien ser de Joan Baptista Aguilar-Amat.
|
|
4.3 Llengües:
|
Predomina el castellà
|
|
4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics:
|
Per a l’accés a la informació dels documents fotogràfics en format negatius i positius en placa de vidre i en format plàstic és necessari la utilització d’una taula de llum.
Existeix la possibilitat de contemplar algunes de les plaques estereoscòpiques en relleu amb la utilització d’un visor estereoscòpic. La visió en relleu també és possible utilitzant ulleres per visió en relleu, a partir de la digitalització feta a les imatges en anàglif.
|
|
4.5 Instruments de descripció:
|
Els instruments de descripció estan disponibles a l'AGDB
|
|
5.1 Existència i localització dels originals:
|
Es desconeix l'existència de documents en altres centres d'arxiu.
|
|
5.2 Existència i localització de reproduccions:
|
Es desconeix l'existència de reproduccions en altres centres d'arxiu.
|
|
5.3 Documentació relacionada:
|
Es pot trobar documentació relacionada en el fons de l’AGDB:
JUNCADELLA I VIDAL, EMILI Recuerdos de mis excursiones de montaña quadern manuscrit en el que narra vint excursions que va fer entre 1908 i 1913.
Es pot trobar documentació relacionada els fons dels següents arxius:
Pel·lícules cinematogràfiques d’Emili Juncadella conservades a la Filmoteca de Catalunya.
Documents històrics i administratius que es trobaven al Castell de Montesquiu, que tal com consta en el Dictamen de 8 de novembre de 2007 ingressen a l’Arxiu del Consell Comarcal del Ripollès.
|
|
5.4 Bibliografia:
|
AMBRÒS I MONSONÍS, JORDI, Emili Juncadella, excursionista (1908-1913), revista Muntanya, núm. 833, febrer 2001. VILASECA BASCO, DAVID, Emili Juncadella: Aventures d’un burgués als Pirineus, Cossetània Edicions, 2004. PALLEJÀ, Josep Ma., Sobre la pista de los animales salvajes, cacerías en África oriental (Sudán, 1928 – Mozambique, 1930), Iberia Ed., 1932.
|
|
7.1.1 Usuari de l'acció:
|
Nuria Miró Gero
|
|
7.1.2 Data de publicació:
|
12/03/2026
|
|
7.2 Fonts:
|
AMBRÒS I MONSONÍS, JORDI, Emili Juncadella, excursionista (1908-1913), revista Muntanya, núm. 833, febrer 2001.
VILASECA BASCO, DAVID, Emili Juncadella: Aventures d’un burgués als Pirineus, Cossetània Edicions, 2004.
PALLEJÀ, Josep Ma., Sobre la pista de los animales salvajes, cacerías en África oriental (Sudán, 1928 – Mozambique, 1930), Iberia Ed., 1932.
|
|
7.3 Regles i convencions:
|
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius i Associació d'Arxivers de Catalunya, 2007.
|
|
7.4 Id Registre:
|
66a229e440d189c3db0f758e
|
|
7.5 Estat del registre:
|
Validat
|
|
Codi de classificació:
|
-
|
|
Denominació classificació:
|
-
|
